L’Equip de La La Land va haver de descobrir l’error de Price WhaterHouse Coopers al lliurament dels Oscars de Hollywood a la millor pel·lícula el 2017.

La gran Price Waterhouse Coopers l’ha espifiat un altre cop. Ara, a la cerimònia dels Òscars. Però abans de la Gran Crisi també ho va fer amb les seves auditories a grans entitats financeres amb les que certificava un creixement il·limitat de l’economia especulativa sense detectar el més mínim símptoma del desastre del que encara no ens hem recuperat. Però perquè? Si són els millors!

Les grans Consultores disposen de molts recursos i mitjans per obtenir grans quantitats d’informació però, tal com deia aquell anunci de pneumàtics: “la potència, sense control, no serveix de res”. Les venerades dades, en el món del BIG DATA, poden ser totalment inútils si no van acompanyades del recurs més important que té qualsevol emprenedor, el seu BIG BRAIN: la intuïció i el sentit comú per fer les bones preguntes.

Recolzar-se en les dades és molt còmode perquè ens allibera d’haver de pensar: Ho diuen les dades! Com si d’un llibre sagrat es tractés. Per això massa cops fem servir la informació només per reforçar les idees preconcebudes que volem creure, anul·lant qualsevol esperit crític.

Basar-ho tot només en les dades, a més d’estar només a l’abast de molt pocs, també ha demostrat no ser tant confiable com alguns imaginaven. Això vol dir que no ens hem de fiar de l’estadística? Si i no. Si o no? Decideix tu mateix. Perquè tens sentit crític, oi?

L’estadística és una part de la matemàtica que ens serveix per estudiar una realitat analitzant-ne només una part i no el tot (cosa que seria impossible i inútil en la majoria dels casos: no podem estudiar el fetge de tots els peixos del mar sense pescar-los tots). A partir d’una mostra en fem una inferència probabilística. Com més gran és la mostra el resultat és més fiable, però també la dificultat i el cost de l’obtenció de la informació. Per això sempre hi ha un punt en el que, per augmentar molt poc la fiabilitat, hem d’incrementar espectacularment el nombre de casos observats. Cal trobar un punt d’equilibri, però mai obtindrem un 100% de veracitat. Acostumem-nos-hi, vivim en un món sense certeses. Sempre hi ha risc.

Segurament et preguntaràs ¿si tot això passa quan disposem de mitjans per a obtenir dades, llavors què passa si no disposem de recursos per dedicar-los a l’obtenció de dades? Oh no! Estem perduts!!!

No del tot. La clau per reduir el risc quan disposem de poques dades està en fer-nos les preguntes adequades, en la metodologia que apliquem i en utilitzar adequadament el recurs més important de qualsevol emprenedor, el BIG BRAIN: la intuïció i el sentit comú i fer-nos les bones preguntes. És el que anomenem SMART DATA: és a dir, aplicar les millors metodologies per a l’ús i interpretació de les dades disponibles, per poques que siguin, amb esperit critic i sentit comú, sent conscient que sempre són parcials, limitades, canviants i interpretables.

Ni amb totes les dades del món al nostre abast, mai no obtindrem un resultat 100% segur, cert i immutable. En el mateix moment que acabem d’analitzar qualsevol cosa, aquesta ja ha canviat. L’important no és la certesa, sinó la metodologia per aproximar-nos al grau de certesa de la informació el més elevat possible. Per això no és tan rellevant la informació disponible com si ens hem fet les preguntes correctes.

La metodologia SMART DATA ens permet aplicar eines d’anàlisi i tractament de la informació que incrementen la fiabilitat i permeten minimitzar el risc en la presa de decisions estratègiques.